Quan parlem de tecnologia solen ser noms com Bill Gates i Steve Jobs els que s’emporten la glòria i el reconeixement. Però sabeu  que les dones han jugat un rol clau al llarg de la història de la tecnologia? Sense elles, molts dels avenços no haurien estat possibles, i la tecnologia tal com la coneixem avui seria inimaginable.

La majoria de les trajectòries personals i professionals d’aquestes dones són plenes de dificultats i entrebancs només pel fet de ser dones. I algunes d’elles, a més a més, pel fet de ser negres.

Per què aquestes dones i els seus descobriments no han tingut el reconeixement que es mereixen? Per què continuem imaginant la tecnologia com un camp majoritàriament masculí?  Aquest petit homenatge a alguns dels referents femenins més extraordinaris ajuda a reflexionar sobre com podem fer més igualitari l’àmbit tecnològic.

L’exposició anirà acompanyada d’una mostra documental de llibres de dones i tecnologia.

Ada Lovelace

Ada Lovelace

(Londres, Anglaterra, 1815 – Marylebone, Anglaterra, 1852)

Filla del poeta Lord Byron, que l’anomenava “Princesa dels Paral·lelograms” pels seus coneixements i amor per les matemàtiques, Ada Lovelace va ser la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials considerada antecedent dels ordinadors moderns.
Marie Curie

Marie Curie

(Varsòvia, Polònia, 1867 – Salenches, França, 1934)

Física i química polonesa, Marie Curie va ser pionera en els primers temps de l’estudi de les radiacions. Va ser la primera a emprar el terme radioactivitat. L’any 1903 va rebre el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. El 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l’aïllament del radi pur. Va descobrir dos elements químics: el poloni –que va batejar en homenatge al seu país d’origen– i el radi.
Emmy Noether

Emmy Noether

(Erlangen, Alemanya, 1882 – Bryn Mawr, Pennsilvània, Estats Units, 1935)

Quan Emmy Noether va voler estudiar matemàtiques no estava permès que les dones estudiessin a la universitat. Anys després, quan va aconseguir que li donessin permís per impartir classes a estudiants universitaris, no va rebre salari. Albert Einstein va afirmar: “La senyoreta Noether va ser el geni matemàtic creatiu més important que ha existit des que va començar l’educació superior per a les dones”. És considerada la mare de l’àlgebra moderna, amb les seves teories sobre anells i cossos, però la seva aportació a la ciència no es restringeix a les matemàtiques. El seu treball és fonamental per a entendre la teoria de la relativitat.
Hedy Lamarr

Hedy Lamarr

(Viena, Àustria, 1914 – Altamonte Springs, Estats Units, 2000)

Actriu, productora i inventora estatunidenca. A més de la seva carrera cinematogràfica, Lamarr és coneguda com a inventora. Amb el seu amic el compositor George Antheil va registrar la patent d’un sistema de codificació de transmissions anomenat “espectre eixamplat per salt de freqüència”, proposat aleshores per al radioguiatge dels torpedes americans durant la Segona Guerra Mundial. La tècnica va reaparèixer en l’àmbit militar a la dècada del 1960. Actualment és utilitzada per exemple per als sistemes de posicionament per a satèl·lits (GPS, GLONASS), els enllaços xifrats militars, les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra, i més recentment els enllaços sense fils o Wi-Fi.
Frances Elizabeth Allen

Frances Elizabeth Allen

(Peru, Estats Units, 1932)

Va començar a treballar l’any 1957 a la secció de recerca d’IBM, on va ser pionera en el camp de l’automatització de tasques paral·leles. La companyia va reconèixer el seu treball nomenant-la IBM Fellow el 1989. Va ser la primera dona a aconseguir-ho. El 2006 Allen es va convertir en la primera dona guanyadora del Premi Turing de l’Associació per a la Maquinària Computacional (considerat el Nobel de les Ciències de la Computació), per les seves contribucions al rendiment dels programes de computador, que van accelerar l’ús de sistemes de computació d’alt rendiment.
Valentina Tereixkova

Valentina Tereixkova

(Bolxoie Màslennikovo, Rússia, 1937)

Va ser la primera dona que va viatjar a l’espai i l’única que ho ha fet en solitari. A diferència dels Estats Units, a la desapareguda Unió Soviètica, ara Rússia, la professió d’astronauta hi és gairebé exclusiva dels homes. Tereixkova és doctora en enginyeria aeronàutica. Ha estat sempre una defensora dels drets de les dones. Va participar en la Conferència Mundial de l’ONU amb motiu de l’Any Internacional de la Dona duta a terme a Mèxic l’any 1975, i el 1982 va rebre el premi Simba per la seva tasca de promoció de la dona.
Jude Milhon

Jude Milhon

(Washington, Estats Units, 1939-2003)

Més coneguda com a St. Jude, va ser una de les primeres dones que es van endinsar en el món d’internet. Quan el ciberespai era considerat un lloc per a homes, l’autodidacta Milhon va aprendre a programar el 1967, després de la lectura de la guia Teach Yourself Fortran. D’introduir-se en aquest món va passar a encoratjar i ajudar les altres dones a connectar-se a la xarxa. Milhon va encunyar el terme cypherpunk i va ser membre fundadora de Cypherpunks, associació que agrupava els defensors de la privadesa digital. És seva la famosa frase “girls need modems”, “les noies necessiten mòdems”, que animava les dones en els primers temps d’internet, quan la programació era un món dominat pels homes.
Anna Girós

Anna Girós

Barcelona

Nascuda a Barcelona, va cursar els estudis secundaris a l’Institut Damià Campeny de Mataró. Ana Girós és enginyera, diplomada a la Universitat Politècnica de Barcelona i a l’INSEAD. El 1997 es va integrar al Grup Alstom, dedicat al disseny, desenvolupament i subministrament de sistemes per al sector del transport, on va realitzar diferents funcions, abans de ser nomenada el maig del 2014 directora general d’Alstom França en la divisió de transport. L’octubre del 2015 va passar a ser membre del Comitè Executiu del Grup Suez. Actualment és la directora general de la unitat de negoci a l’Amèrica del Sud d’aquesta multinacional.
Sonia Fernández -Vidal

Sonia Fernández -Vidal

(Barcelona, 1978)

Va cursar els estudis de primària i secundària a l’Escola Àngela Bransuela i l’Institut Alexandre Satorras de Mataró. És doctora en física quàntica per la UAB, on és professora. Ha treballat i col·laborat en alguns dels centres més prestigiosos, com el CERN, el Laboratori Nacional dels Àlbers o l’ICFO. En el món empresarial, és cofundadora de l’empresa Gauss & Neumann. Acadèmica electa de la Real Acadèmia Europea de Doctors (RAEU), el 2017 Sonia Fernández va ser seleccionada per la revista Forbes com una de les cent persones més creatives del món. És autora de diversos llibres de divulgació científica.

On visitar l’exposició?

Biblioteca Pompeu Fabra

De l’1 al 18 d’octubre.

Bilioteca Pompeu Fabra

Biblioteca Antoni Comas

Del 4 al 18 de novembre.

Bilioteca Antoni Comas

Organització:

Amb la Col·laboració de: